No sé quina ha estat l'empenta necessària que m'ha fet entrar en el món 2.0. Segurament el fet d'estar lluny de casa moltes vegades m'ha fet refugiar darrera de la pantalla per saber, per entendre´m i per entendre els demés. I també per sentir-me una mica més acompanyada. Viure fora del teu ambient és dur, i quan tens un fill petit encara més. Aquesta experiència, dura i enriquidora a la vegada, que fins que no la vius no l'entens, no la canviaria per res i quedarà gravada en el meu curriculum de la vida. M'ha permés conèixer molta gent amb diferents formes de veure la vida i fer les coses, unir-me i vincular-me molt més amb el meu company i amb el meu fill, a més a més de conèixer-me millor.
Ja fa 4 anys que vam marxar fora i és ara que m'han entrat les ganes d'escriure les meves coses aquí. Feia mesos que la idea em rondava pel cap però hi havia alguna cosa que em parava. I ahir, dissabte 9 de març del 2013, mentre fèiem la migdiada jo pensava i pensava fins que vaig despertar el meu company per dir-li: obriré un blog i serà públic, i en aquell moment vaig poder acuclar l'ull una estona. Així que aquí estic, escrivint el que em passa pel cap, el que visc, els meus records, les meves experiències, el que sento... sobre el meu dia a dia aquí a Edinburgh.
A mi em sembla una fantàstica idea, tret això de despertar en GG de la migdiada. El blog et pot servir per posar a lloc alguns pensaments que no saps com canalitzar (eficàcia garantida), i a més et pot permetre, ja que és públic, que aquests pensaments que tens siguin comentats per altra gent, i això ajuda molt. Amb els comentaris també s'aprèn molt, fins i tot d'un mateix.
ResponEliminaI bé, ja saps que si necessites qualsevol cosa, miraré de donar-te un cop de mà, si és que puc. Ànims amb aquest projecte!
A mi m'ha agradat això de "...i serà públic". No és una decisió fàcil, la de compartir els sentiments amb altres persones. Crec fins i tot que és més difícil compartir segons quines coses amb desconeguts que amb coneguts, de manera que fer-lo públic i notificar-ho als amics és un pas valent.
ResponEliminaT'aniré seguint. Sigui on sigui.