30 de setembre del 2013

Love

L'aigua i el foc,
el vent i la terra,
grans elements naturals, 
però com l'amor no n'hi ha cap d'igual
T'aixeca l'esperit,
t'acompanya en moments difícils,
i et treu com si res un 
intens somriure.

Infinitament agraida, infinites gràcies.
Us estimo

23 de setembre del 2013

You must remove your shoes

Als pisos i cases del Regne Unit és molt comú que el terra sigui de moqueta. Té una lògica i és per estar calentons a casa. És veritat que és còmode, ja que pots anar per casa descalç i si tens un nen és més que ideal. Ara, és molt brut, un niu de merda per ser clara. Nosaltres només en tenim als dos dormitoris. 

Aquest cap de setmana vam llogar una màquina per netejar-la a fons, ja que simplement amb passar l'aspiradora no hi ha suficient. No us podeu arribar a imaginar la merda que en Jordi va treure d'allà. Has de comprar un detergent especial per la moqueta i fer una mescla amb aigua. Aquesta mescla es diposita al terra i la super màquina aspira el sabó i la merda. Una cosa bàrbara. I ara està neta com una patena, preparada per embrutar-se una ltre cop (no entenc com podia estar tan bruta, mai anem amb sabates de carrer).

La màquina en qüestió es dir Rug Doctor. Ens ha costat llogar-la 48 hores 24 lliures (per un error de la noia que ens va atendre ja que el preu real era 34 lliures més 9,90 del líquid). Si volguéssim comprar la màquina (cosa que ens vam plantejar) costaria unes 800 lliures. Idea que va ser descartada al veure el preu. LLàstima.

Hi hi ha una norma no escrita com a mínim aquí a Edimburgh. Si vas a casa d'algú t'has de treure les sabates i quedar-te amb mitjons. I és rude no fer-ho. I ara ho entenc!

-- 

17 de setembre del 2013

Per què vaig venir

He passat un mes a Barcelona i he estat desconectada del món virtual, bàsicament perquè a casa no tenia internet. I si sóc també sincera ni un sol dia he tingut ganes d'escriure al blog. Però ha estat tornar aquí altre cop i em venen ganes enormes d'escriure, sensacions, emocions... A vegades penso que aquí visc en una altra realitat, en la meva i que no és la real. Crec que em faltan persones que em sostinguin on pugui compartir tot allò que visc, penso i sento. Persones que encaixin amb mi, sense cuirasses ni filtres,  on pugui ser cent per cent jo. Tenir molta gent no significa sentir-se acompanyat. I aquí, a vegades, em sento molt sola.