Ja et trobo a faltar i encara no t'he deixat enrere. Però es que hem viscut tantes coses juntes, tants sentiments i sensacions que només tu i jo sabem...He tocat fons amb tu però també he tocat el cel, a vegades blau, la majoria gris.
Però no et pensis que t'oblidaré, això mai. Hi ha cançons que només em recorden a tu i la teva olor és característica. He conegut uns colors que abans desconeixia i quan brilles ets màgica. Jo conec quasi totes les teves vessants i he de dir que et prefereixo quan estàs contenta tot i que la teva part fosca i mística no em desagrada.
I que trist serà el dia que faci les maletes i marxi del teu costat.
L'enyoraràs, el temps passat allà és molt important per moltes coses que t'han passat, la majoria bones, tot i estar lluny i tenir dificultats. Però t'hauràs d'adaptar a un nou lloc, amb una mica de sort, més a prop de tot el que coneixes de sempre, i segur que ho faràs amb rapidesa. Edinburgh, com altres períodes de la vida, sempre estarà allà.
ResponEliminaSí, el dia en què deixem aquesta ciutat serà difícil. Edinburgh ens ha donat unes experiències de tots colors, però en qualsevol cas crec que ens hem de quedar amb les positives, que són ja imborrables i Edinburgh ja forma part per sempre de les nostres vides.
ResponEliminaÉs molt bonic això que escrius de la ciutat on vius. Els seus defectes ja els coneixem tots, però seria injust que no haguessis valorat també les seves virtuts.
ResponEliminaFelicitats pel bloc! Per cert, ja he vist que t'ha faltat temps per posar la mida de lletra ben gran, com a tu t'agrada ;)
És tan bonica la manera com ho expresses!
ResponElimina