5 de maig del 2013

I el segon, per quan?

Sembla que darrerament tothom s'hagi posat d'acord a preguntar-me el mateix. Deu ser perquè el nostre fill ja té dos anys i és el que la majoria de parelles esperen per tornar-se a quedar embarassats. Si ho fas abans has perdut el seny. Si esperes més temps, tot segons ells, et marxen les ganes. 

Sembla com si no fos possible tenir un sol fill o no tenir-ne, tenir fills no és obligatori. Doncs senyores i senyors, què passa si el meu fill és fill únic, o en tinc 5, o sinó en tinc ganes, o ho intentem i no ens quedem embarassats, o si estic malalta, o.... per què la gent no és fica en les seves coses i deixa als demés viure la seva vida com vol, amb els fills què vol. Perquè un fill/a es té quan el sents i encara no hi és, no quan toca o quan ens va millor. 

2 comentaris:

  1. Ben dit. Tu segueix el que et diu el cor. Ja en tens un, i si en vols més, el teu cos t'ho demanarà. També és una decisió que es pren entre dos. I la resta de la gent, que vagi xerrant. Però xerrant lluny de tu, si pot ser.

    ResponElimina
  2. Sí, aquesta mania de pressionar de la gent a l'hora d`augmentar la natalitat no l'he entès mai. Jo sempre contesto, amb un somriure (això sí): no treballo sota pressió! I hem quedo tan ampla. Que fa menys de 5 mesos que he parit, per favor! ;)

    ResponElimina