Hi ha cançons, que per algun motiu, la primera vegada que les escoltes et fan vibrar i et desencadenen sentiments. A mi em passa amb una cançó del grup Manel, del seu últim àlbum "Atletes, baixin de l'escenari". Quan la vaig escoltar per primer cop a Barcelona vaig emocionar-me molt, sobretot per la música i per la tristor de la veu del cantant. I per la lletra. I pel moment, estirats al terra del menjador simulant que el sostre de casa era ple d'estrelles. I que cau aquella única llàgrima, de les gruixudes, i que només saps tu.
Ara, que la tinc més que escoltada, torna a sonar i em torna a passar. M'emociona.
Què se n´ha fet d'aquella banda de rock? Saps quina dic?
Els han posat aquest matí.
creus que els faria gràcia saber que, amb tant de temps,
des de tan lluny pensem en ells?
Què va passar-li a aquella banda de rock? Potser una nit
van fer un concert final molt trist?
O van mirar-se després d'una assaig lent i infernal
i ho van saber, i ho van notar?
Creus que hi ha dies que els ballen pel cap melodies rabioses per ser una cançó
i si ets a prop els sents xiular,
i gairabé res ha canviat,
només que ara, ja no les fan?
Es trucarà aquella banda de rock? Seran amics?
S'agradaran en els seus disc?
Creus que a vegades es treuen els acords d'aquells grans hits
i els van cantant pel passadís?
Sospitarà aquella banda de rock la força amb què nota a nota els cantàvem a crits?
sabran que almenys per a tu i per a mi
durant un temps van fer que tot
fos una mica més divertit?
Què se n'ha fet d'aquella banda de rock? Què ha trascendit?
Els han posat aquest matí.
Suposo que darrera de cada cançó hi ha una història, la nostre. I que cada cançó te la pots arribar a fer teva. Aquesta és molt meva.
Ja saps que no segueixo Manel, no he sentit aquesta cançó, però sembla molt trista i molt nostàlgica. Llei de vida que els grups passin de llarg, i també ho és que nosaltres mirem les coses que teníem i que ja no hi són.
ResponElimina