Avui és un d'aquells dies en què penso que ho he fet fatal com a mare. No he tingut la paciència ni les ganes d'estar cent per cent per tu. Tenia altres coses al cap i no he pogut desconnectar. I tu ho has notat. Perquè hi ha dies que tot flueix i d'altres que m'agradaria desaparèixer a un món imaginari, per estar amb mi i les meves cabòries. Perquè no t'ho mereixes. Perquè a vegades, per tu, he de somnriure quan per dins estic malament. Però tu m'ho notes, ets el meu mirall. T'ho he explicat i ha semblat que m'entenies. T'he demanat perdó també. Ara dorms placidament i jo et miro, no puc deixar de mirar-te i de donar gràcies a la vida i a tu per tenir-te amb mi i ensenyar-me tant, perquè encaixem a la perfecció encara que avui pensi que no et mereixo.
Ja sé que estàs 100% per ell, però tu també tens dret a estar bé o malament, oi? El cuides sempre, però qui et cuida a tu? De grans ens hem de cuidar a nosaltres mateixos, una mica almenys. Tingues una mica de cura de tu mateixa.
ResponElimina