Estic descansant, cuinant plats diferents, provant nous vins, mirant programes de tv que abans ni s'havia que existien (del tipus, "este hotel es una ruina"...), mirant documentals i pelis (m'està costat molt trobar una sèrie que m'agradi), practicant amb el forn i jugant amb la temperatura (els pastissos no acaben de quedar bé), video tutorials i rutines d'entrenament, allunyar-me dels conflictes que tenen els meus fills perquè siguin ells els que aprenguin a resoldre-ho, reviure el concert d'Antònia Font al Liceu, sortir cada dia a les 20h a la galeria per aplaudir, cridar, tocar el tambor i parlar amb els veïns de l'edifici del davant, treure la roba d'estiu i rentar-la, jugar amb els rotllos de paper de vàter... No són vacances, això ho tenim clar. Però intentem treure alguna cosa positiva de tot això.
Els nens ja comencen a trobar a faltar algunes coses: estar amb els amics i família sobretot. Jo de moment estic portant la situació amb força dignitat i calma.
Tot el que expliques no sona malament. De moment sembla que ho porteu bé. Encara que els nens comencin a trobar a faltar coses, confio que els sabreu explicar el per què ara no pot ser. No sé si és possible, però la situació podria servir com un bon aprenentatge per a ells també.
ResponElimina