Aquest matí m'he llevat bastant d'hora perquè havia d'anar a treballar. El dia es preveia gris i plujós i així ha estat. Hi havia silenci a casa i he esmorzat amb tranquilitat mentre llegia el diari.
He sortit de casa i m'ha semblat l'Apocalipsi, vent, pluja, poca gent pel carrer amb mascaretes i guants de làtex. El metro no anava gaire ple, tots ens miràvem o jo mirava a tothom... A la feina tot ràpid, teniem permís fins les 13h per enllestir el més important. Marxo cap a casa altre cop.
Arrivo a casa, nens contents. M'ensenyen els virus de plastelina i les baldufes de lego que han construit. Estan contents i això em tranquilitza, tot i que perdo una mica la paciència amb l'Eloi, quan em parla no em mira a la cara i no ho soporto. Ho parlem però li entra per un forat i li surt per l'altre orella. Hem acordat que cada dia un de nosaltres escollirà la peli que veurem després de dinar. Avui era el torn de l'Eloi i escull "stand by me", no ha tingut gaire éxit em sembla, jo m'he dormit al sofà.
Al acabar-se la peli, el Jordi ha marxat a comprar i els demés hem decidit posar un video del youtube sobre exercicis cardiovasculars, necessitavem mouren´s, ballar, riure... i ens ha anat prou bé. Hem suat com uns porquets. Després banyitu relaxant.
Ara estic escrivint, una mica de mala hòstia per tota la situació social que s'està vivint, d'impotència. No vull mirar més les notícies. Per avui tanco la paradeta. Demà serà un altre dia.
M'interessa això de l'Eloi que no mira a la cara quan et parla. No sé si és la mateixa cosa que fa amb altra gent, com nosaltres, que atribuïm a timidesa o no ho sé. Potser ara que és preadolescent es comporta de manera diferent. Us heu informat de per què pot ser?
ResponEliminaL'Eloi té unes característiques úniques i especials i n'estem pendents. Jo encara el veig lluny de la preadolescència, però ves a saber! ara tot s'avança tant!
ResponEliminasóc la Rach!
ResponElimina