En aquests moments excepcionals que estem vivint aquests dies m'ha fet gràcia anar escrivint el nostre dia a dia a casa, com l'estem vivint. Segur que recordarem aquests moments d'obligatorietat d'estar-se a casa com una oportunitat de crèixer com a familia i de parlar dels nostres espais i limits personals. I espero que els moments de crits i plors no siguin gaire freqüents.
El dia #2 va ser bastant caòtic ja que acostumar-se a estar tots a casa, un pis petit del poblenou, amb 2 adults i 2 infants amb necessitats ben diferents ens està costant una mica, sobretot a mi que tinc un llindar molt baix per agoviar-me. Vam estar parlant una bona estona d'això i vam arribar a la conclusió que com a tota crisi hi ha oportunitats per crèixer, per mirar a l'altre i tenir empatia, per respectar-nos i per co-responsabilitzar-nos d'alguns fets ... bases per una bona convivència familiar i com éssers socials que som. També va donar peu a parlar del famós virus i per resoldre dubtes i noves preguntes que es van anar generant.
Intentem mantenir la rutina i llevar-nos a una hora raonable perquè no es descontroli la situació, sobretot amb els petits que no volem que es vagin a dormir a les mil (necessitem estones per nosaltres sols en exclusiva). Aquest matí mentre esmorzàvem hem parlat del que cadascú de nosaltres necessitavem fer: el meu company ordenar-se l'armari de la roba i mirar de treballar una mica, l'Eloi (que ja té 9 anys) fer un conte, La Lluna (que té 4 anys) fer papiroflexia, i jo llegir un llibre i fer gelats. També per la tarda han aprofitat per fer alguns experiments científics i hem mirat la peli "Hotel para perros". Com costa a vegades no fer res però confio que ens acabarà agradant!
Intento no estar gaire pendent del mòbil però m'està costant, tothom escriu, envia memes graciosos, vol fer videotrucades... Tenim tant de temps lliure que tenim temps per tot. Sembla mentida!
Demà jo he d'anar una estona a la feina i el meu company treballarà desde casa amb una taula de camping improvitsada que hem col.locat a l'habitació.
Espero que la situació es normalitzi aviat. Cuidem-nos!
Espero que la situació es normalitzi aviat. Cuidem-nos!
Caram, justament avui feia un post on deia que, amb totes les coses que farem ara a casa, sense poder sortir, potser a algú se li acudia tornar a escriure al seu blog oblidat i reflotàvem això. Al veritat és que no hi ha hagut massa aparicions inesperades, però has aparegut tu per aquí, tant no m'he equivocat! Potser anirà apareixent altra gent que jo seguia fa temps i que els vam perdre la pista, qui sap.
ResponEliminaVeig que la teva logística serà complicada, com era d'esperar. Però a veure si entre tots hi poseu paciència i sabeu conviure malgrat les dificultats. L'Eloi està fent un conte? Caram!
Si, vaig pensar que seria una bona idea tornar a escriure al blog. Primer vaig pensar en la comunitat, que està a hores d'ara morta d'escrits, però després vaig pensar que seria millor escriure aquí, més personal.
ResponEliminaTens com un radar, eh! no se´t passa ni un!