Per visualitzar-nos, per creure en nosaltres, primer he de creure amb mi. A mi em costa moltíssim, em costa alçar la meva veu i escoltar-la. I si jo no m'escolto menys ho poden fer els altres. Se´m fa difícil deslligar-me de patrons apresos per incorporar-ne d'altres, de fluir sense por, de cuidar-me sense sentir la culpa i d'estimar-me. Acceptar que existeixen diferents versions de mi mateixa i que les acullo igual.
Vaig fer una publicació a instagram escrivint una mica això i vaig posar una foto meva. Ho vaig fer per mi, per homenatjar-me i fer-me veure.
Cada vegada trobo més moments per fer allò que m'agrada. He estat perduda i a vegades em costa trobar-me.
Qualsevol pas endavant en aquest sentit sempre serà positiu. No sé si et servirà, però molts cops pensem que no tenim res a aportar i preferim estar en segon pla, i si escarbes una mica veuràs que molta gent que es fa veure molt en realitat no tenen res a oferir. Potser per això es mostren tant, perquè ho saben.
ResponEliminaGràcies per sempre estar-hi Xexu!
ResponElimina