Un Grotta més

No he parlat mai de la família Grotta. La Paola va venir a Edinburgh fa gairabé 10 anys, embarassada d'una nena, la Gaia,  i fugint de Sícilia. A poc a poc, els seus pares i 4 germans van emmigrar cap aquí i van formar una petita cafeteria-delicatessen, amb el nom de la nena, un negoci totalment familiar i que per nosaltres és com la nostra segona casa. No cal dir que els cafès i la pasta estan molt bons i a un preu econòmic. Recordo perfectament el dia que la vam descobrir. Un d'aquells dies plujosos del mes de març, amb un bebé petit i on volíem estar en qualsevol lloc menys a casa. I zas, la vida ens va donar una abraçada anant a parar a aquell lloc. Des d'aquell dia, que van entrar en la nostra vida, van marcar un petit punt d'inflexió. Perquè quan et vols sentir "com a casa" només fa falta anar allà. 

Però jo el que  volia explicar era una altra cosa. En Francesco, un dels germans, està esperant un bebé (bé, no ell, la seva parella). Avui m'ho ha dit i m'he posat molt contenta. Portaven més de tres anys buscant aquest fill que no venia. I amb paciència, suposo, que ho han aconseguit. Ell en parlava amb molta naturalitat. I llavors he pensat que no és tan fàcil quedar-se embarassat i que de vegades aquest tema és tracta com un tabú. Potser, en la societat en què vivim, on tot el que volem ho tenim fàcilment i d'una marea ràpida, on comprem amb diners molts plaers, es dóna com per suposat que quedar-se embarassat és fàcil i és programable a voluntat. Ara, moltes parelles agafen un calendari per planejar, perquè ho volem tenir tot estructurat i sota control. Però hi ha vegades, més de les que pensem, que no podem jugar contra natura i controlar-ho tot.

A mi, la meva ginecòloga sempre m'havia dit que em costaria molt tenir fills. M'ho va dir quan potser tenia 18 o 19 anys i vaig tenir uns problemes. M'ho va dir molt fredament i recordo posar-me a plorar i la meva mare consolar-me. I ella, a cada revisió, s'encarregava de recordar-m'ho. Ho tenia tan integrat que donava com per assumit que no podria tenir fills d'una manera natural. Llavors va arribar aquell dia on t'ho planteges i, sincerament, t'entra la por. Por de no poder. Llavors, algú et calma, et relaxes i tot flueix. Ho comences a intentar, sense cap pressió, sense calendaris. I al més següent la regla no va venir. Total, això ja era normal amb mi! Però jo em sentia diferent. La meva acupuntora m'ho va dir i em vaig fer 5 tests d'embaràs, per creure'm que estava embarassada de l'Eloi. Coneixent-me, no sé el que hagués passat en cas contrari.

Això ho explico perquè hi ha alguns temes que són com tabús, on ningú pregunta, ningú explica, per por a treure´ns la màscara i quedar-nos despullats emocionalment. Entenc que és un tema complicat, de vegades no s'explica per no sentir la pressió d'amics i familiars al veure que allò que busques amb tanta intensitat no arriba. Però crec que hem de ser sincers amb nosaltres mateixos, treure´ns cuirasses i no sentir-nos fracassats i reconèixer el problema si és que n'hi ha.