Avui no deixo de pensar en quan tenia 26 anys, amb les coses que feia, amb el temps que tenia, l'esperit, la il.lusió, quan ens estàvem coneixent, quan ens donavem aquells petons plens d'ànsia, en quan anàvem a tots els concerts d'AF, ens perdiem pel Raval o per on fos descobrint llocs nous...., sense obligacions i sense gaire problemes
Ara això no ho podem fer tant com voldríem (però estem tornant al que érem abans i això em fa estar encara més viva). Tenim un petit ésser a la nostra vida amb el qual formem una família. I tot i ser de les millors coses que m'han passat a la vida, avui tinc melangia, melangia del passat i de nosaltres.
El passat no torna, però viu en nosaltres en forma de record. Tot ha canviat, però no hi ha motiu per no reviure-ho de manera adaptada, com ja dius que fas. Gaudeix del que tens ara, perquè és més en tots els sentits.
ResponEliminaSi, a vegades enyoro aquells anys de "juventut". gràcies per comentar
Elimina