Rage

Avui escric amb ràbia perquè nosaltres, les dones, som el nostre pitjor enemic. En lloc d'empatitzar, acompanyar, escoltar... la gran majoria de vegades jutjem. I ho fem perquè pot ser nosaltres ho faríem o hem fet les coses diferents i necessitem  justificar les nostres decisions. No ho sé. 

Però hi ha milions de dones al món, de diferents cultures, de diferent color de pell. Cadascuna d'elles amb una història diferent a la nostre al darrera. I totes ho intentem fer el millor possible, totes, no en tinc cap mena de dubte: amb la parella, amb els fills, a la feina, amb la familia, amb els amics, amb nosaltres mateixes... Així que si us plau, intentem ajudar-nos. Intentem treure´ns la màscara de dones dures i siguem sinceres amb els altres i sobretot amb nosaltres mateixes.

I això ho escric perquè una dona amiga meva ha pres una decisió. Avui me l'explicava i em deia com les dones l'estan jutjant, sense saber el perquè, sense voler entendre-la, sense posar-se en la seva pell. Així és molt fàcil dir que t'estàs equivocant. I llavors, tot el camí cap a casa, no parava de pensar en ella i en totes les dones que en un moment o altre han hagut de pendre una decisió important i s'han vist soles, sense ningú amb qui parlar, i fins i tot pot replantejant-se la seva opció escollida, dubtant. I m'han entrat unes ganes enormes de plorar.