Aquest any no m'ha passat volant.
Porto uns dies repassant mentalment i ho he volgut deixar-ho per escrit.
Aquest any seria digne de continuar la saga del tatuatge 1980-2006-2011-2015-2021. Diu el meu fill que la seqüència no es lògica
Vaig començar l'any acabant el curs d'integració relacional que vaig començar just abans del confinament, al setembre del 2019. Buff, quina intensitat.... i això m'ha portat a veure a la Tatiana amb mes freqüència. Em fa tant de be. Teniem un viatge planificat a Menorca que espero que aquest 2022 el poguem dur a terme, a més, llegir-me "Lena al descobert"ara mateix encara em fan venir més ganes. Aquest llibre ha arrivat a mi d'una manera casual i sento que el destí me la posat a propet per alguna cosa que encara no se.
Vaig començar a fer ioga als jardins de la maternitat i per sort tinc la constància per continuar la practica. Les meditacions i els olis essencials també formen part de la meva rutina.
Vam marxar per setmana santa uns dies a fora amb la familia i em va servir per fer les paus amb la caseta dels meus avis.
També l'estiu, quin estiu tan poderós i juganer que vam passar. El recordaré amb molt de carinyu durant molt de temps. Només de pensar-hi ja em ve un somriure a la cara. Gràcies "Viaje épico hacia la Nada", per tota la musica compartida, pels concerts i per sentir-me entesa amb les vostres cançons. Gràcies Lydia per ubicar-me, per sostenir-me quan ho he necessitat i per saber que la meva nena petita mai mes estarà sola. També la nit estrellada del poble ens va portar pors i angoixes, l'espai exterior, l'infinit, la mort pot costar d'entendre en una ment petita. I això ha derivat en altres coses, en saber de la nostra hiper sensibilitat cap al món i que a vegades no encaixem en aquesta vida que ens fan creure que ha de ser i hem de ser d'una determinada manera.
L'última part de l'any es caracteritza per confinaments i contactes positius al nostre entorn. També la il.lusió del retorn d'Antònia Font, de veure amics que venen desde l'altre punta del món. D'estar desconnectada del món virtual i sentir que m'estic perdent coses però que estic guanyant qualitat de vida. De moltes pors, moltissimes. De postes de sol i caminades per la natura. De frustracions varies.De no fer-me gaires proposits i que vingui el que hagi de venir, disposada a viure, a plorar, enfadar-me, fer més abraçades explorar tot el que vingui en aquest 2022 però que sigui amb tota la gent que estimo, sobretot amb la meva familia de les 4 estacions.
I jo que m'estic perdent totes aquestes coses que vius i que et passen. Això no hauria de ser així, però la vida ens posa allà on busquem. Si no fas res per sulucionar les situacions que t'agradaria canviar, no se solucionaran soles. Tu guanyes en qualitat de vida, i jo cada vegada tinc una vida més virtual. Transitem clarament per camins oposats.
ResponEliminaPer cert, jo sí que la veig lògica la seqüència. No tots els números sé a què es refereixen, però la majoria sí, em sembla.
Sé que et dec un mail.