Hi ha persones que entren a la teva vida y mai més l'abandonen. Una d'aquestes persones ha marxat lluny a viure, a Austràlia. I sé, perquè ho sé, que continuarem sapiguent els uns dels altres (de fet, l'any que ve ja tenim uns dies planejats per veure´ns a Itàlia). Ell era i és l'ànima del grup, la unió de tots, l'únic que no té fills però amb el que pots parlar de coses inimaginables. I estic contenta i trista a la vegada. Contenta perquè té una oportunitat laboral d'aquelles que només passen una vegada a la vida. Trista perquè no el podré veure tantes vegades com m'agradaria. Ell té una aurea especial perquè és especial. Perquè Edinburgh perd a una gran persona... que tinguis molta sort!
Aquest post el podria haver fet jo, que també em va marxar una persona important a Austràlia. També hem mantingut el contacte, però és difícil. No el perdeu, que sé que li teniu molt afecte des del principi. El món, avui en dia, no és tan gran.
ResponEliminaohhh caram! quin canvi de look! M'AGRADA, M'AGRADA!
ResponElimina*El comentari no té res a veure amb el post, ho sé, però no me n'he pogut estar ;)