Sóc una persona molt passional, en tot, en lo qüotidià i en altres aspectes, no tinc terme mig. De la mateixa manera, m'estic adonant que sóc molt susceptible. No sé si abans ho era tant, però ara me´n adono, en sóc conscient. I no m'acaba d'agradar. A vegades algú fa un comentari, com el podria fer jo als altres, i em "senta" malament. Així, sense més. Llavors la cosa va així: l'assimilo, no l'accepto, m'enfado, ho parlo (i em fas tocar de peus a terra, ohh, com m'ajudes) i ho oblido en el meu subconscient perquè quan menys m'ho esperi torni a sortir. Aquest procés pot durar entre 5 minuts a un parell de dies. I últimament em duren més dies que minuts. LLavors em menjo el coco, em converteixo en rentadora, donant-li voltes i més voltes. I se´m nota, perquè estic en silenci, i qui em coneix bé sap que estic rumiant. A vegades decideixo deixar de parlar tant, així, sense més. Com ahir al vespre, i em va funcionar. Però això només tapa la falta de seguretat.
Penso que els que et coneixem bé et veiem força en aquestes paraules i en la manera d'actuar que descrius. Es tracta de combatre aquesta inseguretat, perquè no tens motius per sentir-la. Però també de trobar maneres de canalitzar el malestar, que ser susceptible no és estrany, però saber-se espolsar de sobre la mala estona ja és més difícil. I aconseguir que no s'enquisti a dins, és clar. Si pots relativitzar, el que t'ha afectat ha de desaparèixer.
ResponEliminaSi, crec que sóc bastant transparent en aquest aspecte. La teoria de la relativitat és força difícil d'aplicar. De totes maneres, gràcies per donar el teu punt de vista.
ResponEliminaVeig que tens la pell molt fina, espero que aquest comentari no fereixi la teva susceptibilitat ;)
ResponEliminaHome, la pell no la tinc gaire fina, cada matí m'oblido de posar-me la crema hidratant!
ResponElimina