Diumenges a la Commonwealth Pool

Des de que vaig començar a treballar els caps de setmana les activitats lúdiques entre pare i fill s'han intensificat i els diumenges normalment van a passar el dia a la piscina. A tots dos els hi agrada molt. Diumenge passat vaig poder assistir-hi i vaig veure com s'ho passaven pipa, sobretot el petit,  jugant amb els seus amics, rient-se, tirant-se a la piscina... i això li fa confiar més en si mateix i les seves possibilitats i límits.

Aquestes piscines, que són de l'ajuntament i formen part del Edinburgh leisure, ens queden força lluny de casa (uns quaranta  minuts amb bus. Ells normalment van amb cotxe amb uns amics i tarden més o menys el mateix ja que els diumenges tallen una de les carreteres de Holyrood). Les van inagurar ara fa dos anys i les instal.lacions estan molt bé. Hi ha 4 piscines, una de les quals és olímpica. També hi ha la piscina de les family sessions , que és on els nens petits i les seves famílies van a divertir-se, així no "molesten" a la gent que realment vol nedar. I ho trobo molt bé. Aquesta piscina, la de les family sessions, no és de les petites, vull dir que és una piscina gran i els nens no toquen de peus a terra. La temperatura de l'aigua és més calenta del normal (uns 28 graus). Hi ha un munt de joguines i objectes lúdics pel joc a l'aigua. I hi té una capacitat limitada (perquè no estigui saturat de gent)  i ho tenen control.lat molt bé. I el preu és força assequible ja que vam pagar unes 4.5 lliures. Em van sorprendre forces coses. La primera que la gent no portés gorro de piscina. La segona que tant les dutxes com els vestidors són mixtes. Curiós i lliure a la vegada, fora complexos! Pels pudorosos,  hi ha com unes mini-habitacions per canviar-se de roba. Ho vaig trobar i ho continuo trobant estrany, no t'acabes de dutxar bé amb el banyador posat. A més, la gent que està a les grades està veient com t'estàs dutxant i ho trobo una mica inapropiat. Tot el recinte és baby-friendly, amb canviadors, llocs per donar el pit, soft-play area... 

Jo vaig arribar sobre les 12h i em vaig seure a unes grades i els veia de lluny com de bé s'ho passaven. Vaig notar que la gent del "públic" entrava i sortia del recinte amb molta llibertat. I m'hi vaig animar a entrar. Em vaig posar uns peücs per no embrutar el terra i t'hi passeges per allà com si anessis per les Rambles de Barcelona. I entres els vestuaris, sense cap tipus de control. També diferent al que estic acostumada. I si sóc una pertorbada i començo a fer fotos, no?

Veig que aquí les coses i les persones són més lliures i que no tenen tants prejudicis, o això em sembla a mi. 

Suposo que el fet que sempre plogui en aquesta ciutat anar al gimnàs és molt més que fer esport. És un lloc de trobada entre amics, on pots passar tot el dia tranquil.lament. Pots passar-hi moltes hores de la quantitat d'activitats que hi pots fer (i no em refereixo només pels nens, també pels adults). És un lloc molt ampli i simple. També hi ha una cafeteria amb vistes a la piscina i Arthur Seat. Pots portar-te el menjar de casa. A tota la instal.lació li dóno una bona puntuació.

Rumiant

Sóc una persona molt passional, en tot, en lo qüotidià i en altres aspectes,  no tinc terme mig. De la mateixa manera, m'estic adonant que sóc molt susceptible. No sé si abans ho era tant, però ara me´n adono, en sóc conscient. I no m'acaba d'agradar. A vegades algú fa un comentari, com el podria fer jo als altres, i em "senta" malament. Així, sense més. Llavors la cosa va així: l'assimilo, no l'accepto, m'enfado, ho parlo (i em fas tocar de peus a terra, ohh, com m'ajudes) i ho oblido en el meu subconscient perquè quan menys m'ho esperi torni a sortir. Aquest procés pot durar entre 5 minuts a un parell de dies. I últimament em duren més dies que minuts. LLavors em menjo el coco, em converteixo en rentadora, donant-li voltes i més voltes. I se´m nota, perquè estic en silenci, i qui em coneix bé sap que estic rumiant. A vegades decideixo deixar de parlar tant, així, sense més. Com ahir al vespre, i em va funcionar. Però això només tapa la falta de seguretat. 

Because of your arms

I have shelter because

of your heart I have

warmth because of

you I am Complete

Records dolços

La primera nit que paso al pis de Barcelona no puc dormir. He d'inspeccionar-ho tot. Necessito obrir tots els calaixos, saber on són les meves coses, recuperar les olors d'aquest lloc que tant m'agrada. M'hi sento a gust. Em poso a dormir quan quasi ja són les 3 de la matinada, tu dorms al meu costat i em dones escalfor. El pare, lluny, també me la dóna. I penso durant molta estona fins que per fi m'adormo, feliç i amb ganes de menjar-me el món.

Renné&Jeremy "Yellow" Coldplay cover

Recepta de galetes fàcil

Com hi ha dies que no ve de gust sortir de casa degut a la pluja ens estem convertint en uns pastissers quasi "professionals". No, ara en serio, al mal temps li hem de posar bona cara i trobar distraccions per a fer, sinó la tarda és molt llaaargaa. Bé, que me´n vaig del tema, aquesta tarda hem fet galetes, senzilles però molt bones. No sé ben bé la raó però les galetes mai ens han sortit bé.. fins avui i per això em ve de gust compartir-la aquí:

Necessitem 200gr de mantega (l'hem de treure 20 minuts abans de la nevera perquè estigui tendra) i 75gr de sucre glassé. Ho barregem tot amb una forquilla fins que quedi la textura com una pomada. Després afegim 300gr de farina, 1 ou i un pessic de sal. Ho barregem tot molt bé amb les mans, força estona fins que la massa estigui compacta i amb forma de bola. I ja està! Llavors, posem a la taula de treball una mica de farina i en el corró també, perquè no se´ns enganxi la massa i se´ns trenqui. Estirem la massa i fem formes. Personalment, 1cm de gruix és l'ideal. Nosaltres, com no tenim motlles de galetes, hem improvitzat fent servir motlles de la plastelina rodons i també hem fet volar la imaginació. Un cop les galetes estiguin preparades les anem col.locant sobre la reixeta del forn (recoberta amb paper de forn). Escalfem el forn a temperatura de 170 graus (només la part de baix), quan estigui calent posem les galetes uns 20 minuts o fins que estiguin daurades.

 Un cop passat aquest temps, posem les galetes calentes (compte amb no cremar-se) en una altra reixeta. Nosaltres avui les hem decorat amb  sucre glassé tan típic d'aquí (1 rovell d'ou i 150gr de sucre glassé i batre molt fins que quedi lligat i brillant). Ho col.loquem sobre les galetes i ho posem a la nevera durant uns 30 minuts. Després d'això, ja estarà llest per menjar. I us ho asseguro, han quedat boníssimes. Us deixo algunes fotos que he anat fent durant el procés.

Aplanant la massa amb el corró

Galetes preparades per entrar al forn

Preparant el sucre glassé

Galetes llestes per menjar!

També vull compartir algunes consells que a mi em funcionen per treballar a la cuina amb nens. A ells els hi acostuma a agradar molt, sobretot menjar la massa crua (i a qui no??) i pringar-se les mans:

- Tenir tots els ingredients que necessitem preparats a la taula i si pot ser, dosificats en els volums que necessitem. 

- No encendre el forn abans d'hora. Normalment el forn s'escalfa més ràpid i a mi em posa nerviosa sapiguer que el forn està llest i nosaltres encara no. Sobretot sempre l'adult ha de ser el que manipula el forn. 

- Tenir present que tot quedarà brut i ple de farina. Sapiguen-t'ho en gaudirem molt. Sinó, ens estressarem.

- Un cop el pastís/galetes estigui al forn toca recollir i tots hem de contribuir, cadascú al seu nivell. 

Dreams

All my life is changing every day in every possible way. I'm amazed by all the feelings that I'm having and I didn't know I could have. 

El soldadet de plom

La història del soldadet de plom és una història trista però molt bonica, plena d'aventures, d'un soldadet de joguina. A casa l'expliquem moooltes vegades i a mi m'encanta perquè explica com l'amor sobreviu fins més enllà del final.

A la ciutat d'Amsterdam hi havia un nen que tenia una col.leció de vint-i-cinc soldadets de plom, tots exactament igual. Tots menys un, que tenia una cama ferida. Aquest nen, que tenia moltes joguines, cada dia jugava amb totes ja que encara era petit per anar a l'escola. Feia formar els soldats davant d'un castell de cartró, on a la porta hi havia una ballarina preciosa que ballava de puntetes sobre un peu. També hi havia un ninot de peluix una mica malcarat  que era el que ho vigilava tot i posava ordre. El soldadet cada dia es mirava a la ballarina i la ballarina el mirava a ell i pensaven que estaven fets l'un per l'altre. Cada nit, quan el nen dormia i totes les joguines feien la seva pensava que se li podia apropar però  el ninot pelut li feia una mala mirada i el deixava sense esma per fer res. Li tenia por. 

Un dia el nen estava jugant amb el soldadet a l'àmpit de la finestra i va caure al carrer, on plovia a bots i barrals. Quan va parar de ploure, uns nens el van trobar i van començar a jugar amb ell, li van fer un vaixell de paper i el van empènyer molt fort fins que va caure a una clavaguera que va anar a parar a un famós canal. Tot i la por que tenia, el soldadet rumiava i rumiava que podia fer per sortir d'allà i tornar a veure a la ballarina. Un remolí va anar omplint d'aigua el vaixell i cada cop s'enfonsava més, però el soldadet només tenia una cosa al cap, ja us imagineu quina. 

Quan ja es pensava que acabaria els seus dies al fons del canal va aparèixer una mama peix que se´l va empassar. El peix va nedar fins el mar on un pescador el va pescar i el va vendre immediatament a una senyora, de lo gran que era. Aquesta senyora, al arribar a casa, el va netejar per cuinar-lo. I quina alegria que va tenir el soldadet ja que aquesta senyora era la cuinera de la casa del nen. Havia tornat a casa!! el soldadet i la ballarina es sentien immensament feliços. Ella havia patit molt per ell durant tot aquell temps. I ara que tornaven a estar junts es buscaven i miraven amb tendresa. 

Però qui havia de dir que el nen no estaria gents content de tornar a tenir el soldadet. En un rampell, el nen va agafar el soldadet coix i el va llençar a la llar de foc. La ballarina es va quedar glaçada veient com el seu estimat s'anava fonent a poc a poc. Però tot d'una, un cop d'aire va fer obrir la finestra de l'habitació. La ballarina, que estava al costat, va volar, sense fer res per evitar-ho, fins caure a la llar de foc. I va ser d'aquesta manera com el soldadet i la ballarina finalment van estar junts, ben abraçadets, abans de desaparèixer engolits per les flames.

I l'endemà, entre les cendres del foc apagat, va aparèixer un cor de plom sobre una base daurada, la base sobre la qual havia ballat la ballarina. L'amor havia sobreviscut tots els entrebancs. Els dos enamorats ja no se separarien mai més.

Resum de l'història estreta del llibre  "Els contes de Sempre", de l'editorial Estrella Polar.