Antònia Font

Sembla impossible que un grup de música m'hagi donat tant. Les vostres cançons sempre m'han transportat a un univers fora del meu cap, a sentir-les d'una manera tan especial fins al punt d'eriçar-me els pèls, a fer-me-les molt meves. Perquè les vostres cançons es poden mil-interpretar. 

He viscut estones úniques amb els meus amics, que sent realistes, mai més tornaran. I això, un cop més, ha estat gràcies a vosaltres que ens heu unit. Perquè sense A.Font no seríem on estem ara.

París ja no serà el mateix sense vosaltres. Bé, ara potser m'he passat, però pensar que mai més podré escoltar un directe en concert vostre m'encongeix el cor. 

La primera vegada que us vaig escoltar va ser en un recopilatori de cançons que va preparar un amic per un viatge amb cotxe per la Costa Blava i Mónaco. "Extraterrestes".  Això era l'abril del 2006. El meu primer directe va ser al teatre de Blanes (juny del 2006) amb la presentació del disc "Batiscafo Katiuscas". I aquí va començar el principi de dues coses molt importants en la meva vida: la meva parella i els meus amics Bq. Van seguir molts concerts, molts kilómetres amb el Yaris i els amics, amunt i avall, molts entrepans menjats al cotxe, molts pobles visitats, dificultats per aparcar. Sempre intentàvem estar a primera fila, cantant i fent les nostres coreografies i rituals. Planejàvem  el nostre cap de setmana en funció dels vostres concerts. Es que ho penso i em ve un somriure a la boca. L'últim cop que us vaig veure va ser l'abril del 2011 a l'Ateneu de la Rambla del Poblenou de Barcelona. Feia tres mesos que havia donat a llum al meu fill i recordo el concert de "lamparetes" molt únic i especial. I no sabia que seria l'últim.

Un ritual molt maco que ens fem amb els amics és trucar-nos per telèfon mentre els altres estan al concert (em refereixo als que no han pogut assistir) mentre sona una cançó vostra. . I per mi ha sigut molt important desde que vivim a Edinburgh. És que són tantes coses nois. 

Però no us preocupeu, entenc la vostra decisió. No caureu en l'oblit, ni per mi ni per la meva família. És impossible . Serviu de bressol pel meu fill de quasi tres anys quan vol dormir, sou i sereu  banda sonora de moltes històries de la meva vida i m'heu acompanyat, m'acompanyeu i m'acompanyareu sempre. 

Només em queda donar-vos les gràcies per tot el que m'heu donat, que és molt. 

Geografia

Mans, peus, coll, tot caricies

Passejant per la teva pell em perdo
Gebrat a fora el fred,
però al teu costat em dones calor
la calor que tant em fa estar bé,
em dones tot, em dones amor

No em feu cas

Hola, benvinguda a la Terra! Ets un ésser únic, irrepetible.
Què portes d'especial?
Què has vingut a regalar-nos?
Quin és el teu somni?

El somni que guia les meves metes és molt senzill, molt discret, molt corrent. Però no m'importa. És el meu somni.

Acabo de llegir-me el llibre "Una motxilla per a l'univers", de l'Elsa Punset i estic una mica filosòfica...

Evolució

Si faig un cop d'ull a quan va nèixer el meu fill i tot el camí recorregut com a dona i mare, tot el que he aprés i encara estic aprenent em sorprenc a mi mateixa. 

De la mare que era al principi amb l'Eloi (plena de dubtes i acollonida per la opinió que es podia fer la gent de mi)  a la d'ara (que li importa un pepino el que pensin els altres) hi ha un abisme perquè sento que he crescut com a persona, que he millorat aspectes de la meva personalitat que tenia enterrats. Però al nèixer tu, me´ls vas fer ressucitar i gràcies a tu els he pogut anar perfeccionant. Així que només et puc donar les gràcies per fer-me ser una millor versió de mi mateixa.

Ser mare primerenca fa por i si a més a més estàs lluny de l'entorn  i de casa encara més. Els principis, no ho negaré, van ser força durs i no em refereixo per el fet de dormir poc, que també ajudava. Vaig entrar en una mena de guerra interior, on jo/nosaltres voliem sortir de la norma. Però la societat marca les coses que estan bé i les que estan malamnet (alimentació, dormir, normes i límits, tipus de criança..). Per sort, el meu instint va guanyar i només em vaig deixar portar de la vostra mà. I dic vostra perquè sense el suport incondicional del teu pare mai hagués arribat a ser com sóc ara. Així que a tu, també et vull donar les gràcies. 

I també vull donar les gràcies als meus amics, que han estat allà per escoltar-me, sense jutjar, per animar-me, per riure i per plorar. 

Evidentment encara hi han pors i dubtes, és normal quan no són exagerats. Ens tenim els tres i això és el que val. 

Fent tria

Avui podria, a mode de joc, dividir a les persones en dos grans grups. Les persones energia i les persones que te la treuen. Les primeres són vitals, encaixen amb la meva personalitat, saben escoltar-me i també callar, saben on està el límit. Noto que m' acompanyen. Són persones que quan les veus et poses contenta perquè t'aporten alguna cosa. En canvi, l'altre grup són persones que per alguna cosa tenen un poder que al acabar d'estar amb elles et sents com trista, enfadada,  m'han xuclat tot l'energia que tenia dins. I no és que siguin males persones, però hi ha alguna cosa que és incompatible amb mi. 

Doncs desde fa un temps estic fent tria. M'he tornat egoista. Ja no vull quedar bé. Simplement,  no em ve de gust. A poc a poc, he començat a dir no  sense sentir-me culpable, sense posar excuses.  Sense menjar-me el coco. Al contrari, em sento orgullosa. Perquè vull estar en pau amb mí. 

Pic d'amor

Quan sé que no vindràs a dormir a casa és quan més em costa dormir. Sé el perquè i no puc agafar la son, i començo a donar voltes i no vaig enlloc.

Quan no hi ets sento que et trobo a faltar, perquè en general sempre et necessito molt. Per explicar-te aquella tonteria que ha fet el nen, o allò altre. O perquè tu m'expliquis les teves coses.

Sé que ets una persona noctura i que t'inspires millor de matinada. Avui no espero res de tu però em sorprens amb un email, i em batega el cor tan ràpid que m'espanto i tot.  Perquè quan estem lluny de l'altre es quan ens  enviem  mails super llargs on ens expliquem tot. I quan els llegeixo és com si estiguessis al meu costat però no estàs. I el llegeixo a poc a poc. I quan acabo m'invaeix el buit, només momentani perquè sé que demà hi haurà més i que en 4 dies ja tornaràs a ser a casa.

"He après que pots descobrir moltes coses sobre una persona si et fixes en com s'enfronta a aquestes tres situacions: la pèrdua de l'equipatge, un dia de pluja i una tira de llumets de Nadal ben enredada."

Maya Angelou

He viscut aquestes situacions i avui me les han analitzat. I l'han clavat!