27 de gener del 2014

No estic acostumada

Jo crec que em teniu molt mal acostumada. Acostumada a enviar-vos un email i que me´l contesteu. Acostumada a què si quedo un dia i a una hora us presenteu. Acostumada a preguntar-me com estic i com em sento. Acostumada al respecte que em teniu i jo us tinc a vosaltres.

No estic acostumada (i mira que ho hauria d'estar!) a què em deixin plantada, a què no em responguin els sms al.legant excuses barates. No estic acostumada a què la gent parli i no em miri a la cara. No estic acostumada a què no es preocupin per mi.

No estic estic acostumada ni m'hi vull acostumar. Què coi!




Quan tenia 26...

Avui no deixo de pensar en quan tenia 26 anys, amb les coses que feia, amb el temps que tenia, l'esperit, la il.lusió,  quan ens estàvem coneixent, quan ens donavem aquells petons plens d'ànsia, en quan anàvem a tots els concerts d'AF, ens perdiem pel Raval o per on fos descobrint llocs nous...., sense obligacions i sense gaire problemes

Ara això no ho podem fer tant com voldríem (però estem tornant al que érem abans i això em fa estar encara més viva). Tenim un petit ésser a la nostra vida amb el qual formem una família. I tot i ser de les millors coses que m'han passat a la vida, avui tinc melangia, melangia del passat i de nosaltres.

23 de gener del 2014

Va de cine

Estem refredats. Tot va començar fa una setmana quan l'Eloi i jo vam anar al riu a buscar pedres. Plovia molt i vam quedar més que xops. Mea culpa. Vam passar tot el cap de setmana a casa, amb antitèrmics i molts kleenexs. Però com no hay mal que por bien no venga (o això diuen!) vam veure un munt de pel.lícules aprofitant que l'Eloi a les 7 de la tarda ja dormia. En faré un breu resum:

-Carlito´s way (Atrapado por su pasado) amb Al pacino i Sean Penn. Un thriller criminal que et fa estar en tensió tota la pel-lícula. Em va agradar molt, en la linea del Padrino.

-The usual Suspects (Sospechosos habituales) amb Stephen Baldwin, Benicio del Toro, Kevin Spacey (quin papelàs que fa!)...Una pel.lícula que no deixa indiferent: intriga, suspens, humor... Molt bona en general i els actors fan uns bons papers. Em va encantar.

-The Beach (La playa) amb Leonardo Di caprio. Aquesta pel.lícula ja l'havia vist però em va agradar recordar-la, sobretot perquè aquest cop la vam veure en versió original i crec que la veu del Di Caprio et fa creure i endinsar-te més en la peli. 

-Seven amb Brad Pitt i Morgan Freeman. Aquesta la he vist molt cops i tot i que és una mica macabra em fa estar en tensió i desconectada de tot. 

Hem fet molt bona elecció amb les pel.lícules que hem vist,  totes elles han aconseguit evadir-me de la realitat de casa i endinsar-me en el seu món. I això ha fet que ens viciem. Si, perquè nosaltres o no mirem la tele o la mirem sense control. Som així, i com m'agrada!

8 de gener del 2014

Bona nit by Renne&Jeremy

Aquesta cançó m'encanta. Per això la vull compartir aquí i ara. Perquè tingueu feliços somnis. Jo segur que els tindré!


7 de gener del 2014

3 de gener del 2014

Mare Nostrum


Jo sóc dona de platja. Aquests dies m'hi he passejat,  he sentit la sorra mullada en la planta dels peus,  m'he sentat en els espigons contemplant l'inmensa mar mediterrània i he escoltat el soroll de les onades trencant a les roques. Per no parlar de l'olor tan característica que té. I  em relaxa tant, poso en ordre les coses, les importants i les que no ho són. Em recarrego d'energia. Per això la trobo tant a faltar i l'enyoro un munt.

I avui la meva banda sonora és aquesta (ho sento però no sé enllaçar cançons). És del grup Stereophonics i es diu "Maybe tomorrow":



I've been down and
I'm wondering why
These little black clouds
Keep walking around
With me
With me

It wastes time
And I'd rather be high
Think I'll walk me outside
And buy a rainbow smile
But be free
They're all free

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

I look around at a beautiful life
Been the upperside of down
Been the inside of out
But we breathe
We breathe

I wanna breeze and an open mind
I wanna swim in the ocean
Wanna take my time for me
All me

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

2 de gener del 2014

Cap d'any


Per primer cop vam passar el cap d'any a casa, sense festa, sense amics, sense família. El vam passar els tres sols. Era una sensació estranya ja que no hi havia cap tipus de preparatiu. Vam anar a la platja per menjar el raïm  i ens el vam oblidar, vam sopar sopa de galets i no vam escoltar música. Vaig beure  martini i ens vam oblidar del rellotge menjant el raïm a deshora. I què? per mí va ser perfecte Amb molta melangia perquè el dia següent ja marxavem a Edinburgh. Crec que va ser el primer cop que m'aixecava a les 7 del matí un dia 1 de gener. I va ser aquí quan vam obrir el cotilló, que havíem oblidat la nit anterior. Vam començar el 2014 de la manera que volíem i alguna cosa dins meu em diu que aquest any que tot just ha començat serà bo en tots els aspectes.

Feliç any 2014 per tots vosaltres també!