Bona nit by Renne&Jeremy

Aquesta cançó m'encanta. Per això la vull compartir aquí i ara. Perquè tingueu feliços somnis. Jo segur que els tindré!

Ombres

Ombres: em fan crèixer quan me´n adono

Mare Nostrum

Jo sóc dona de platja. Aquests dies m'hi he passejat,  he sentit la sorra mullada en la planta dels peus,  m'he sentat en els espigons contemplant l'inmensa mar mediterrània i he escoltat el soroll de les onades trencant a les roques. Per no parlar de l'olor tan característica que té. I  em relaxa tant, poso en ordre les coses, les importants i les que no ho són. Em recarrego d'energia. Per això la trobo tant a faltar i l'enyoro un munt.

I avui la meva banda sonora és aquesta (ho sento però no sé enllaçar cançons). És del grup Stereophonics i es diu "Maybe tomorrow":

I've been down and
I'm wondering why
These little black clouds
Keep walking around
With me
With me

It wastes time
And I'd rather be high
Think I'll walk me outside
And buy a rainbow smile
But be free
They're all free

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

I look around at a beautiful life
Been the upperside of down
Been the inside of out
But we breathe
We breathe

I wanna breeze and an open mind
I wanna swim in the ocean
Wanna take my time for me
All me

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

Cap d'any

Per primer cop vam passar el cap d'any a casa, sense festa, sense amics, sense família. El vam passar els tres sols. Era una sensació estranya ja que no hi havia cap tipus de preparatiu. Vam anar a la platja per menjar el raïm  i ens el vam oblidar, vam sopar sopa de galets i no vam escoltar música. Vaig beure  martini i ens vam oblidar del rellotge menjant el raïm a deshora. I què? per mí va ser perfecte Amb molta melangia perquè el dia següent ja marxavem a Edinburgh. Crec que va ser el primer cop que m'aixecava a les 7 del matí un dia 1 de gener. I va ser aquí quan vam obrir el cotilló, que havíem oblidat la nit anterior. Vam començar el 2014 de la manera que volíem i alguna cosa dins meu em diu que aquest any que tot just ha començat serà bo en tots els aspectes.

Feliç any 2014 per tots vosaltres també!

Antònia Font

Sembla impossible que un grup de música m'hagi donat tant. Les vostres cançons sempre m'han transportat a un univers fora del meu cap, a sentir-les d'una manera tan especial fins al punt d'eriçar-me els pèls, a fer-me-les molt meves. Perquè les vostres cançons es poden mil-interpretar. 

He viscut estones úniques amb els meus amics, que sent realistes, mai més tornaran. I això, un cop més, ha estat gràcies a vosaltres que ens heu unit. Perquè sense A.Font no seríem on estem ara.

París ja no serà el mateix sense vosaltres. Bé, ara potser m'he passat, però pensar que mai més podré escoltar un directe en concert vostre m'encongeix el cor. 

La primera vegada que us vaig escoltar va ser en un recopilatori de cançons que va preparar un amic per un viatge amb cotxe per la Costa Blava i Mónaco. "Extraterrestes".  Això era l'abril del 2006. El meu primer directe va ser al teatre de Blanes (juny del 2006) amb la presentació del disc "Batiscafo Katiuscas". I aquí va començar el principi de dues coses molt importants en la meva vida: la meva parella i els meus amics Bq. Van seguir molts concerts, molts kilómetres amb el Yaris i els amics, amunt i avall, molts entrepans menjats al cotxe, molts pobles visitats, dificultats per aparcar. Sempre intentàvem estar a primera fila, cantant i fent les nostres coreografies i rituals. Planejàvem  el nostre cap de setmana en funció dels vostres concerts. Es que ho penso i em ve un somriure a la boca. L'últim cop que us vaig veure va ser l'abril del 2011 a l'Ateneu de la Rambla del Poblenou de Barcelona. Feia tres mesos que havia donat a llum al meu fill i recordo el concert de "lamparetes" molt únic i especial. I no sabia que seria l'últim.

Un ritual molt maco que ens fem amb els amics és trucar-nos per telèfon mentre els altres estan al concert (em refereixo als que no han pogut assistir) mentre sona una cançó vostra. . I per mi ha sigut molt important desde que vivim a Edinburgh. És que són tantes coses nois. 

Però no us preocupeu, entenc la vostra decisió. No caureu en l'oblit, ni per mi ni per la meva família. És impossible . Serviu de bressol pel meu fill de quasi tres anys quan vol dormir, sou i sereu  banda sonora de moltes històries de la meva vida i m'heu acompanyat, m'acompanyeu i m'acompanyareu sempre. 

Només em queda donar-vos les gràcies per tot el que m'heu donat, que és molt. 

Geografia

Mans, peus, coll, tot caricies

Passejant per la teva pell em perdo
Gebrat a fora el fred,
però al teu costat em dones calor
la calor que tant em fa estar bé,
em dones tot, em dones amor

No em feu cas

Hola, benvinguda a la Terra! Ets un ésser únic, irrepetible.
Què portes d'especial?
Què has vingut a regalar-nos?
Quin és el teu somni?

El somni que guia les meves metes és molt senzill, molt discret, molt corrent. Però no m'importa. És el meu somni.

Acabo de llegir-me el llibre "Una motxilla per a l'univers", de l'Elsa Punset i estic una mica filosòfica...