Out of order

A  vegades m'agradaria ser una màquina, apretar un botó i deixar de funcionar per un dia (o més) fins que algú em tornés a reparar per tornar a funcionar. 

Perquè aquest mes, que tant m'agrada, ha passat ràpid però ha sigut intens. La llista de coses pendents sembla que mai acabi i cada dia s'afegeix alguna cosa més. La llista de preocupacions laborals també va en augment, quan no és una cosa és l'altre. I si, jo sóc d'aquelles que pateix per tot,  ho he d'acceptar. Sort que en el terreny personal em sento vital i això em dóna forces per continuar. Perquè viure a l'estranger és molt difícil!!

Crec que aquest cap de setmana faré reorganització/neteja de casa, a veure si així ordeno la ment. 

-- 

Ja és aquí la primavera!

No sóc una experta fent fotos però aquestes especialment m'agraden força i les he volgut compartir amb vosaltres. Espero que us agradin!

London with Kids

Hem passat uns dies a London en familia i se´ns han posat d'alló més bé. Molta gent ens deia que viatjar a London amb nens seria una mica caòtic però estem força contents del resultat (estem familiaritzats amb la ciutat i això ens donava un punt extra de relax). Vam decidir viatjar amb tren (Edinburgh- London Kings Cross només són 4 hores) enlloc de l'avió i ens ha encantat l'experiència. L'hotel era un Premier Inn situat a Old Street, molt ben comunicat amb transport públic, baby-friendly, econòmic i net. 

Vam tenir molta sort ja que al tren vam coincidir amb una noia amb una nena de 3 anys i ens va donar tots els tips de la ciutat.

Vam visitar:

Dia 1(tarda)

-Natural History Museum: la part dels dinosaures és éxit assegurat. He de dir que tot el museu val molt la pena i és gratuït.

- Caminar pel parc Hyde Park, asseure´s a pendre el sol  davant del llac a veure els cignes i baby cignes.

Dia 2

- Caminar pel canal (gran desconegut per nosaltres) desde l'hotel fins a Haggerston Park. Jo  d'aquesta passejada de quasi dues hores en guardo molt bon record, potser el millor d'aquest viatge.

- Visitar la granja Hackney city farm. És petita però tenen animals de granja i un hort i jardí amb flors. Vam dinar també allà,  a la cafeteria on tot el menjar és casolà i econòmic. 

-Vam fer un intent de visitar el Columbia Flower market (és els diumenges) però estava massa ple per anar amb un cotxet. 

- La tarda la vam dedicar a estar amb uns amics. Vam visitar Victoria Park on vam fer un picnic i BBQ. És veu que aquest parc és l'unic on deixen fer barbacoes. 

Dia 3

- Vam anar a visitar el Tower of London Bridge i desde d'allí vam anar caminant fins el Tate Museum, que no vam entrar ja que feia massa bon temps. Vam continuar caminant per la vora del Tàmesis fins que vam trobar els "Spain Gardens" on vam decidir parar per dinar al "Studio6". Després, vam continuar caminant fins arribar al London Eye.

-Visita al Science Museum (gratuït), el millor museu que he anat fins ara. Sense paraules. Al basement tenen una part dedicada al esbarjo dels més petits on podem experimentar de primera mà els fenòmens naturals i de la ciència. 

- Visita els magatzems Harrords i Picadilly circus. Llàstima que amb un nen petit poca cosa vam poder fer però veure l'ambient ja mereixia la pena. 

Dia 4

- De relax per Shoreditch, per la tarda ja tornàvem cap a Edinburgh amb tren. 

És veritat que viatjar amb metro i carrito és una mica pesat. A moltes estacions hi ha ascensors però no a totes. Nosaltres preferíem viatjar amb bus. Vam adquirir una Oyster card (que val 5 pounds) i la vam recarregar amb 20 lliures per persona. El bitllet de metro val 2.10 i el bus 1.40 a la zona 1. Tot i ser una ciutat cara potser no ens va semblar que tingués uns preus desorbitats, almenys comparats amb Edinburgh.

En conclusió, ens ha encantat i hi tornarem!!

Comunicar les coses

Ja feia dies que em bullia la sang cada vegada que sortia el tema però jo no donava la meva opinió, em quedava callada perquè ja m'anava bé. I avui he dit el que pensava perquè ja estava una mica farta de no dir res. I com em passa sempre ho he dit amb cara d'emprenyada (que no ho estava) i amb un to no gaire adequat. Intento millorar aquest aspecte comunicatiu quan dic coses que no m'agraden a la gent però us ho prometo que no puc. Em surt així i després em sento fatal, no pel que he dit sinó pel com ho he dit. I jo que sóc de les que es menja el cap moltissím ara em sento una mica rentadora per tantes voltes que li estic donant. Algun consell? gràcies. 

De picnic

Una imatge val més que mil paraules. 
Parc de les Meadows, Edinburgh. 
Temperatura 17 graus.

Banda de Rock

Hi ha cançons, que per algun motiu, la primera vegada que les escoltes et fan vibrar i et desencadenen sentiments. A mi em passa amb una cançó del grup Manel, del seu últim àlbum "Atletes, baixin de l'escenari". Quan la vaig escoltar per primer cop a Barcelona vaig emocionar-me molt, sobretot per la música i per la tristor de la veu del cantant. I per la lletra. I pel moment, estirats al terra del menjador simulant que el sostre de casa era ple d'estrelles. I que cau aquella única llàgrima, de les gruixudes, i que només saps tu.

 Ara, que la tinc més que escoltada, torna a sonar i em torna a passar. M'emociona. 

Banda de rock

Què se n´ha fet d'aquella banda de rock? Saps quina dic?
Els han posat aquest matí.
creus que els faria gràcia saber que, amb tant de temps, 
des de tan lluny pensem en ells?

Què va passar-li a aquella banda de rock? Potser una nit
van fer un concert final molt trist?
O van mirar-se després d'una assaig lent i infernal
i ho van saber, i ho van notar?
Creus que hi ha dies que els ballen pel cap melodies rabioses per ser una cançó
i si ets a prop els sents xiular,
i gairabé res ha canviat,
només que ara, ja no les fan?

Es trucarà  aquella banda de rock? Seran amics?
S'agradaran en els seus disc?
Creus que a vegades es treuen els acords d'aquells grans hits
i els van cantant pel passadís?
Sospitarà aquella banda de rock la força amb què nota a nota els cantàvem a crits?
sabran que almenys per a tu i per a mi
durant un temps van fer que tot 
fos una mica més divertit?

Què se n'ha fet d'aquella banda de rock? Què ha trascendit?
Els han posat aquest matí.


Suposo que darrera de cada cançó hi ha una història, la nostre. I que cada cançó te la pots arribar a fer teva. Aquesta és molt meva. 

Les coses passen perquè han de passar

A vegades ens pensem que a una certa edat hem de tenir aquella condició econòmica i laboral on no hem de patir. No parlo de ser rics però si del no haver-se de preocupar de quans diners et queden a la llibreta per acabar de pasar el mes. O d'aquell gasto inesperat que et fa trontollar l'economia. I tens 32 anys i te n'adones que res és estable i més en temps de crisi. Que uns marxen a l'estranger pensant que viuran millor, d'altres tornen a casa després d'estar vivint a fora i han de tornar a marxar perquè a Barcelona les coses estan molt malament. I et plantegues mil coses, perquè vols una estabilitat, vols viure amb tranquil.litat.  No vull estar patint per al que passarà d'aquí 6 mesos ni tres anys. I jo sóc de les que penso que el futur està mig escrit i que nosaltres només ens hem de preocupar de viure guiant-nos per la nostra intuició. Però a vegades, ho admeto, m'agrada cometre riscos.